| Una de les característiques pròpies de les Caramelles tal i com es realitzen en diverses poblacions de les comarques del centre del Principat de Catalunya és l’ús d’ un artefacte de fusta anomenat ballesta que es fa servir per fer arribar flors als que són en balcons i finestres de les cases.
Definició de ballesta Una ballesta és un enginy de fusta compost de diverses peces entrecreuades, anomenades llistons, que, situades en dues sèries, tenen la propietat d’articular-se per abastar una posició elevada o llunyana. La ballesta és, doncs, una espècie d’acordió de fusta que pot allargar-se o arronsar-se a voluntat. La ballesta té dues posicions. La posició inicial, en què tots els llistons estan junts i arreplegats, i la posició estirada, que s’obté mitjançant l’acció de fer ajuntar els dos mànecs que hi ha a l’extrem de la ballesta. D’aquesta manera, apretant amb força aquests dos mànecs, la ballesta té la propietat d’allargar-se i arribar ben lluny. El replegament de la ballesta és el moviment més complicat de fer doncs requereix una bona dosi de força i sobretot d’equilibri en la recepció dels llistons allargats, el moviment pel qual, de cop, es fan tornar a la posició inicial tots els llistons oberts. Les ballestes són de fabricació casolana i han d’estar fetes de fusta forta, com la de faig o castanyer, però alhora lleugera, per tal que el conjunt no pesi massa. Les ballestes tenen diferents llistons, normalment entre 10 i 15, segons la llargada desitjada. De fet, es fabriquen tenint en compte l’alçada de les noves construccions de les ciutats i pobles on es fan servir. Les ballestes poden tenir els llistons arrodonits (més fàcils de tirar i més flexibles) o bé rectangulars.
Funcions de la ballesta dins la festa de Pasqua La ballesta és un instrument exclusivament festiu, propi de les cantades de Caramelles de Pasqua Florida. A Catalunya, el seu ús és originari de la comarca del Bages tot i que sembla que també havia estat utilitzat en molts altres indrets del país. En el context de la festa les ballestes són els artefactes de fusta que els ballesters, tots homes, utilitzen per fer arribar les flors (o altres presents) a les persones que són en balcons i finestres i que, a canvi, deixen una donació econòmica o en espècie dins la petita bossa de roba que hi ha incorporada a la punta de la ballesta Les ballestes prenen el seu nom de l’instrument de guerra que serveix per fer arribar lluny una fletxa, tot i que les de les Caramelles són molt més pacífiques. Les ballestes caramellaires “es tiren” i serveixen per fer arribar el “ram” a una persona. El “ram” és el nom amb què es coneix la flor o conjunt vegetal que es posa a l’extrem de la ballesta i que es fa arribar a la persona que és al balcó o finestra. Avui, la ballesta i els ballesters tenen, però, altres funcions dins la festa. Tradicionalment, la ballesta havia servit i encara serveix per jugar amb les noies que hi ha aquest dia pel poble. Els ballesters juguen a aixecar-los les faldilles amb la ballesta i utilitzen aquest artilugi per cometre tot tipus d’entremaliadures i practicar tot tipus de diversions. I en segon lloc, les ballestes també serveixen com a instrument musical de percussió que serveix per marcar el ritme de les cançons que es canten durant les Caramelles.
Simbolisme de la ballesta La ballesta té, tant per la seva forma com per les seves funcions dins la festa, un fort simbolisme eròtic i sexual. La seva forma fàl·lica recorda el penis masculí (la cigala, la titola, la tita, la pixa, etc.) que, despert i juganer, reneix com tot el regne vegetal amb l’arribada del bon temps. No en va, a Callús per exemple els joves que duen les ballestes tenen per eslògan caramellaire “Ballestes amunt, calces avall!”.
Origen de la ballesta Sembla que en aquesta zona central del Principat de Catalunya, l’ús de la ballesta en les Caramelles de Pasqua es va popularitzar a Callús i des d’aquesta població, per imitació, va passar a d’altres pobles i ciutats de la comarca. Avui, tiren ballestes durant la festa de la Pasqua Florida diverses poblacions del Baix Cardener com Callús, Súria, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Martí de Torruella, entre d’altres. Tanmateix, són moltes les poblacions del país que estan re introduint aquest element a les seves Caramelles.
Ara bé, les ballestes sembla que són originàries de la població d’Artés. Pels volts de l’any 1870 en Francesc Tomassa “Pinsà”, veí de Callús, va portar la primera ballesta des d’Artés. En Francesc, que era el fuster del poble, va fer diverses ballestes a imatge i semblança de la que havia portat d’Artés i les va regalar als seus fills per tal que les fessin servir a la festa de les Caramelles de Pasqua. Sembla que aquestes noves ballestes van acabar per substituir els llargs pals amb un cistell al final que s’havien fet servir fins aleshores per arribar als balcons i finestres de les cases.
L’ús d’aquests ginys articulats a Artés està efectivament documentat per escrit a la festa de les Caramelles almenys des d’abans de la guerra del 1936-39. Les ballestes actuals es varen recuperar als anys 1980, després d’un llarg període de silenci. Avui, un dels moments més espectaculars de les Caramelles de Callús és l’Aixecada de Ballestes, una aixecada col·lectiva de totes les ballestes que hi ha al poble que clou tot un matí anant de casa en casa cantant i ballant.
|
| La recuperació de la ballesta Les ballestes s’estan recuperant en aquelles poblacions on les caramelles tenen lloc en contextos urbans, com Igualada o Cervera. Aquests artefactes de fusta són molt útils: poden arribar, quan s’allarguen, amb molta facilitat fins a un segon pis d’un edifici qualsevol. |
Text: Manel Carrera i Escudé, amb informacions de Ramon Fons, JoanTomassa “Pinsà” i Miquel Cervantes (Callús), i Sebastià Costa (Artés).
Fotografies: Manel Carrera i Escudé
Font: Festes.org
Toni Marín Vila 