Abidjan to Gare du Nord: Alpha, an immigration graphic novel – in pictures

1964

CAMPO Y CONTRACAMPO EN EL DOCUMENTAL RURAL ESPAÑOL

cubiertas libro 4[1]

PRESENTACIÓN DEL LIBRO CAMPO Y CONTRACAMPO EN EL DOCUMENTAL RURAL ESPAÑOL. FESTIVAL CINE DE MALAGA. Lunes, 22 de abril, 17,00h. Museo Thyssen

2013-04-18

El Lunes 22 de abril, a las 17,00h, en el auditorio del Museo Thyssen, se presentarán dos productos vinculados a Cinemáscampo, por un lado, el libro titulado Campo y contracampo en el documental rural español. Coord. Pedro Poyato y Agustín Gómez. CEDMA-Cinemáscampo, Málaga, 2013; y por otro lado, el canal internacional online www.cinemascampo.tv destinado a la exhibición libre de obras de temáticas rurales.

El nuevo libro coordinado por los profesores Pedro Poyato y Agustín Gómez es continuista en la labor de investigación que Cinemáscampo abrió con la anterior publicación titulada Profundidad de Campo. Más de un siglo de cine rural en España que se editó en 2010. Escrito desde las aportaciones de distintas personalidades del mundo académico, ahora, ésta nueva publicación, hace un recorrido histórico por aquellas obras audiovisuales de carácter documental que han tomado el mundo rural como soporte. Si bien se es consciente de que no es un género y de que sus formas de presencia son alargadas, tanto que pueden alcanzar hasta la antagónica ciudad, donde en ocasiones encuentran ricos caldos de cultivo, el cine rural incide en el campo y convoca en nuestra mente términos como paisaje, naturaleza, campesinos, tradición, etc. que aparecen en numerosas obras de la cinematografía española.

Por otro lado, hace más de un año, Cinemáscampo, creo el canal de tvwww.cinemascampo.tv, una plataforma de distribución y difusión de obras audiovisuales de temática rural a través de Internet, que permite proyectarse a toda la población del planeta. Cine de temática campesina en la Red. De esta manera este festival se pone a la vanguardia de la tecnología. Es uno de los primeros, en su ámbito, que toma a Internet como referencia y marco para hacer, distribuir y exhibir películas. Sus más de 100 obras compartidas, más de 1.000 usuarios registrados y más de 700.000 visitas en 2012 demuestran que ha sido una buena siembra, y que todavía le quedan por recoger muchos frutos.

En la presentación estarán presentes la Diputada de Cultura y Deportes, Doña Marina Bravo, el director del Festival de Málaga, Don Juan Antonio Vigar, los autores del libro, Don Pedro Poyato y Don Agustín Gómez, así como,  Antonio Viñas, de la secretaría técnica de Cinemáscampo.

“Lliures o morts”, vida d’un heroi oblidat

Presentació de la novel·la de Jaume Clotet i David de Montserrat

Poca cosa puc afegir a la munió d’articles, piulades i “m’agrada” que aquests dies volten pels mitjans, tant sigui a xarxa com a paper, sobre la presentació en societat de la novel·la “Lliures o morts” -primera a quatre mans dels periodistes i comunicadors Jaume Clotet i David Montserrat- que acaba de publicar Columna edicions, al seu segell Colecció Clàssica.

A la presentació, feta al marc barceloni de la Casa del Llibre a la Rambla de Catalunya de Barcelona, lloc habitual en aquest tipus d’esdeveniments culturals, a més de les aportacions personals i curioses dels autors, no hi va faltar la generositat i brillantor intel·lectual de l’historiador i President d’Esquerra Republicana, l’Oriol Junqueras, que va construir un discurs crític, animós, no només ambiciós políticament, sinó també social i psicològic, transversal i trufat de detalls i precisions històriques com no pot ser d’altra manera en el seu cas. I no hi va faltar tampoc l’aportació menys erudita -inevitable al costat d’en Junqueras – , però distreta, popular, emotiva i “comercial” –“compreu el llibre! compreu-lo! “, del Portaveu del Govern Català i Secretari General de Presidència, Francesc Homs.

Tots plegats, autors i presentadors van fer de la vetllada un acte de reivindicació de la memòria col·lectiva i individual, i de la Gran història i de les Grans Petites històries, que com la de l’Ermengol Amill ens hauran de captivar i seduïr, a la lectura de la novel·la, i que potser ens hauran d’orientar i esperonar en breu, vistos els temps que corren…

http://www.lliuresomorts.cat/

http://www.vilaweb.cat/noticia/4037676/20120904/lliures-morts-1714.html

Pagesiaficció (versió catalana)

La pagesiaficció és un concepte, una manera d’entendre la vida, un gènere d’expressió artística, audiovisual, escrit, oralment transmès, cantat i/o musicat, representat teatral, radiofònicament, “podcastejadament”. És l’expressió lúdica, cultural i, en general, de relació entre persones que senten un plaer i comfort especials amb les matèries que neixen i s’inspiren en l’entorn rural, de poble, de pagès, en tots els seus àmbits. La pagesiaficció pretén la recuperació de l’essència, els usos i costums, els referents no urbans del país, de Catalunya. No n’exclou la relació amb nuclis de població més grans, com les viles i ciutats, doncs aquestes també en són protagonistes del ric univers expressiu i cultural.

La pagesiaficció és el vehicle d’expressió original, originari, d’aquesta terra, d’aquest país. Està constituida per elements massa sovint oblidats o menystinguts per la societat benestant, benpensant, postmoderna, culta, refinada i capitalina. És un punt de partida i d’arribada la pagesiaficció. D’on sorgeixen idees, nous conceptes, i formes originals renovades de comunicació, de sentiments i d’innovació. La pagesiaficció és tot un ric món que ens posa a l’abast elements i eines, per a crear històries i aventures diverses i sorprenents, fins ara no imaginades. És un món del que ens n’hem de proveïr per a inventar-ne de nous, per a descobrir-ne d’oblidats. La seva ingent, desconeguda i sorprenent iconografia ens ha de permetre prescindir dels imposats i assimiladíssims valors i cànons estètics, conceptuals i formals, imposats per altres cultures dominants i per altres indústries de la comunicació -especialment les anglosaxones, i de manera més preocupant i predominant la dels Estats Units d’Amèrica.

Tenint la pagesiaficció ben present, no ens caldrà importar necessàriament models i estils propis d’altres terres i cultures -molt valuoses, per descomptat, per els altres – però poc convenients massivament per a nosaltres. Tenim arrels, tenim terra, i tenim pobletans, viletans i ciutadans. Ho tenim doncs tot, diríem, al menys el necessari i el que cal per a poder suggerir tota mena d’històries, narracions, aventures i situacions que ens vingui de gust imaginar i comunicar. Fins ara mateix, la majoria dels gèneres d’expressió cultural, artística i comunicativa que utilitzem, o en els que ens inspirem per a crear, són els importats de cultures molt més grans i exteses arreu del món que no pas la nostra. Els Estats Units d’Amèrica han estat durant molts anys l’immens i desgraciadament únic mirall, lúnic referent conceptual i formal que ens ha guiat, suggerit i convençut a pensar, crear i produir en clau estadunidenca. Això ha fet que els límits hagin estat sobrepassats, i que la sobresaturació d’icones i de referents nordamericans proliferi per les nostres vides, convertint-nos gairebé en genuins i originaris estadunidencs.

Molts dels nostres gustos són ja els mateixos que els de les persones que viuen als Estats Units d’Amèrica. Ens hem acostumat a les espectaculars persecucions de cotxes i a les explosions de camions de dimensions nordamericanes, com si fossin les nostres escenes habituals i conegudes. I és cert que les grans ciutats cada cop s’assemblen més, i que els nostres governants semblen capficats en aconseguir fer crèixer les ciutats en quantitat, abans que en qualitat. Però al menys nosaltres, els que no som governants, hem de fer l’esforç i intentar ser una mica més imaginatius a les nostres històries no fent volar camions de dotze eixos pels aires envoltats de flames hiperrealistes, sinó aprofitar les curses i persecucions de tractors Ebro pel bell mig dels camps de blat o de cibada. I hem de donar protagonisme als porrons que enverinen amb barreges d’àcid sulfúric, lleixiu o matarrates, amb saboroses ratafies i garnatxes del país.
I no cal que recuperem i plagiem els “Jockers” “burtonians” -hi ha mestres que deixen el llistó molt alt, difícils de superar-, sinó que hem d’inventar els nostres pitjors i més brillants malvats de ficció. I hem d’incorporar a les nostres històries tots els elements possibles d’una de les més riques i diverses iconografies que trepitgen terra europea: la de la Catalunya pagesa.

Per això neix la pagesiaficció, per a dignificar i reivindicar d’una vegada l’ús dels elements, de les eines, dels recursos d’expressió que ens ofereix la nostra terra. Si pensem en clau de pagesiaficció, edificarem una cultura renovada, recuperarem el que sempre ha estat nostre, i que ara tenim l’ocasió de fer universal. Compartim el que tenim de ric, de divers, de sorprenent i d’especatcular amb la resta del món, i fem ,des d’ara mateix , de la pagesiaficció la nova eina positiva de reivindicació, de modernitat i d’innovació que ens ha de portar a l’exel·lència cultural i artística, i d’una vegada per totes a la primera divisió de la creativitat a nivell planetari.

“Incendis”, al Romea, dura, valenta, probablement necessària

Tres hores quinze minuts d’obra que no ho semblen. No perds el fi, t’enganxa. Exposa amb duresa, també amb tendresa, aparèix sense pretendre-ho -potser- l’humor, producte de l’absurd mateix de tantes situacions amb les que ensopegues a la vida. Grans missatges, també les grans paradoxes -de l’amor neix la barbàrie; de la monstruositat, neix l’amor…I un cop més també ens encarem amb la necessitat de la recerca dels origens, de l’inici de les històries, del començament de la nostra pròpia i propera història. I no podem evitar reconèixer que tots i totes som potencials criminals, assassins, matadors, violents. Només cal que la situació ens hi dugui, i l’irreparable i la tragèdia es pot produir.

I al moll de l’òs de tot això, la història d’amor més bonica que us pugueu arribar a imaginar.

Mouawad, Broggi, Segura, Manrique, Boada…Felicitats!