Tres hores quinze minuts d’obra que no ho semblen. No perds el fi, t’enganxa. Exposa amb duresa, també amb tendresa, aparèix sense pretendre-ho -potser- l’humor, producte de l’absurd mateix de tantes situacions amb les que ensopegues a la vida. Grans missatges, també les grans paradoxes -de l’amor neix la barbàrie; de la monstruositat, neix l’amor…I un cop més també ens encarem amb la necessitat de la recerca dels origens, de l’inici de les històries, del començament de la nostra pròpia i propera història. I no podem evitar reconèixer que tots i totes som potencials criminals, assassins, matadors, violents. Només cal que la situació ens hi dugui, i l’irreparable i la tragèdia es pot produir.
I al moll de l’òs de tot això, la història d’amor més bonica que us pugueu arribar a imaginar.
Mouawad, Broggi, Segura, Manrique, Boada…Felicitats!
Toni Marín Vila 